Bibliothèque Aristotélicienne Universelle - Royaumes Renaissants

Site de la Grande Bibliothèque Aristotélicienne - Royaumes Renaissants
 
AccueilAccueil  FAQFAQ  RechercherRechercher  S'enregistrerS'enregistrer  MembresMembres  GroupesGroupes  Connexion  RomeRome  

Partagez | 
 

 El Llibre de les Virtuts. Llibre II- Els dos Profetes. La Vida d'Aristòtil. Llibre III.- Història de Col·lagen de Mègara

Voir le sujet précédent Voir le sujet suivant Aller en bas 
AuteurMessage
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: El Llibre de les Virtuts. Llibre II- Els dos Profetes. La Vida d'Aristòtil. Llibre III.- Història de Col·lagen de Mègara   Sam 9 Juil 2011 - 2:13

Citation :



Història de Col·lagen de Mègara

Capítol I

D’esdeveniments extraordinaris, jo, Col•lagen de Mègara, ajudant a l’exèrcit d’Alexandre, puc dir que n’he testimoniat molts durant les tres dècades de campanyes militars i que molt poques coses em sorprenen, certament per què em va fer una juguesca el qui anomenen Diògenes el de les falanges

Però quan el nostre príncep va decidir sortir a la recerca de la mítica ciutat d’Oanilònia, només pels consells d’aquell vell filòsof boig per què l’havia vista en un somni, vaig ofegar un crit de terror, amagat rere una columna amb Calístenes, nebot del savi que, fregant amb els dits dels peus una catifa persa, murmurà
“tindré la teva pell, Dàrius!”Amb això es va dir tot...

Així que vam anar, quaranta mil soldats, a la recerca d’un somni un matí de primavera, que es va estendre com un pont cap a l’Orient.

Alexandre va creuar l’Hel•lespont, fart de les històries d’Homer que Aristòtil havia omplert a la ment, fou ràpidament cap a Troia per tal de meditar sobre les ruïnes.

La posta de sol va il•luminar l’or que hi havia a les restes de molsa de les parets i una estranya tranquil•litat va omplir l’ambient.

Mentre que el príncep buscava a les ombrives làpides prominents del camp de la Gran Ílion vestigis del gran heroi de bressol, literalment als talons d’Aquil•les, el filòsof, amb el seu nebot i amb mi, ens vam sentir atrets per un cant ofegat que rompia el silenci.

En un cercle de pedres, algunes persones romanien dretes, petrificades per la Pítia i el seu cant desafiador de la raó. Des del punt de vista, el sacerdot intèrpret va semblar despertar d’un somni i, després, ens va donar la benvinguda de la manera següent:


“Estrangers, des de fa dies l’oracle anuncia la vostra arribada; formuleu la pregunta que us turmenta i Déu, a través de la boca d’Enó es dignarà a il•luminar-nos”.

Després, lliurà a l’oracle aigua i fulles de llorer per tal que les mastegués.
Els participants duien tots al coll el mateix amulet constant de tres metalls.




Fou, aleshores, Aristòtil qui, torbat, digué: “Quin és l’objectiu final de la meva recerca?”

Enó, al crepuscle, va reprendre un cant boig i ultrasònic: “Entra amb ànsia llaços densos, un ball transcendent”*.
“Què diu?” va preguntar Calístenes

“Res, escalfa”

Però, poc a poc, l’enigmàtica verborrea es va convertir en quelcom inintel•ligible.

“Tres, dos, un, troba l’origen...
A Troane, s'arriba a la tercera casa dels fills de la primera Daisane.
Finalment, allà jau el primogènit Oane,
Escollit herald de l’Altíssim.”

El sacerdot va assentir amb el cap mentre Aristòtil observava consternat amb deferència el qui li traduiria:

“El teu viatge comença aquí, a Troane, la tercera ciutat dels fills d’Oane; més enllà, a l’Orient, busca Daisane. Allà trobaràs la segona clau del trajecte que, novament més cap a l’est, et durà a Oanilònia, la ciutat del primer humà atès per Déu. Aleshores esdevindràs el missatger diví.”

La nit va passar en especulacions sobre l’enigmàtic missatge i la identitat d’aquest Oane que havia impregnat la construcció de la majoria d’idiomes del món conegut.
Els estranys adeptes trobats a les ruïnes ens van abandonar i es van lliurar a l’oració, als voltants del nostre campament.
Aquestes revelacions ens torbaven encara al dia següent, quan, solucionant un parell de coses, es vam enfrontar a Àrsites, el general persa.

El resultat d’aquesta guerra de represàlies esdevingué favorable a nosaltres quan Aristòtil va proposar al príncep d’esperar a fer l’assalt final quan el sol estigués a les nostres espatlles. Els perses, enlluernats pel sol que romania davant seu, van perdre l’avantatge de la nostra posició. En conseqüència, els macedonis van creuar la línea triomfants.


*N de T: Joc de paraules en el idioma original: «entre en transe entre anses denses, danse en transcendance »



Traduït al català per Ignius de Muntaner
Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre II- Els dos Profetes. La Vida d'Aristòtil. Llibre III.- Història de Col·lagen de Mègara   Ven 22 Juil 2011 - 0:10

Citation :


Capítol II
II. La gran biblioteca d'Angora

Vam reprendre el camí cap a Gòrdium i, rere els exèrcits formats en quatre columnes que aixecaven la pols al seu pas rere la bandera d’ouragos*, caminava un grup de pelegrins a la recerca d’Aristòtil, que anomenaven l’Esperit.

Amb el crit de reunió “Déu està amb nosaltres”, les seves files s’ampliaven cada dia més, incloent a la tribu de Wilusa o a la de Lukka de Lícia.

Al lloc de naixement del rei Mides, Alexandre el Gran, adepte als desenllaços amb l’espasa, va forçar la predicció i, al dia següent, arribàvem a Angora, la qual es va sotmetre sense lluitar amb la condició què no entréssim a la ciutadella.

Més enllà de la muralla de la vila, un cop travessades quatre portes, a la part alta de la ciutat es trobava coronada pel Palau Reial i, als peus de la necròpolis, el motiu pel qual havíem anat a aquell lloc: la Gran Biblioteca, ja que, adjuntes a les sandàlies d’Aristòtil, Enó havia revelat l’existència d’un manuscrit que es trobava allà i que revelava el camí cap al poble primigeni.

Darrere les columnes de bronze de la galeria, l’atmosfera plena de fum i presa de la major excitació no deixava de sorprendre.

A la sala de lectura de les pràctiques de les arts endevinatòries vam ser testimonis de les pràctiques més inusuals:

Un endeví reclinat sobre una tassa desxifrava el seu destí en el marró del cafè d’un veí avergonyit; un nigromant va consultar el nostre futur a través de la disposició d’uns ossets llançats violentament sobre un faristol mentre que un àugur recorria dubtosament el futur per les entranyes d’un pollastre sobre l’escriptori. Inclinats sobre les despulles de l’ocell, Calístenes i jo examinaven una visceral confessió quan Aristòtil, amb un cop sec, ens arrancà d’aquella dubtosa contemplació.

Al centre de la part més obscura del Museion, entre polsosos arxius- bestiaris fabulosos, tauletes d’argila, galimaties, grans “uolumens”, opuscles- es trobava la famosa cèdula. El filòsof, febril, va apoderar-se’n i llegí:


Citation :
"El poble dels primogènits, en el seu exili es va traslladar d'est a oest, ajustant-se amb la trajectòria del sol. Quan va arribar a un altiplà fèrtil, defensada per les faldilles d'una muntanya, una vintena de rierols i un riu el regaven.

Ell escrigué, transmetent als seus fills: cansat de vagar des de llustres vam establir el campament en aquest lloc, però de sobte el cel es va enfosquir i un raig va esquinçar la foscor pel mig i ens va dir la Veu:
Home de poca fe, escollits dels tres mals de l'aigua, el foc i les llagostes aquell pel qual, una vegada més que serà provat per Déu.

Llavors la gent, mostrant el mar turbulent que va anomenar Daisa, va ser sacsejada pel desastre que farà que mai l’home no oblidi de témer el Totpoderós.

Pregunta al teu pare i t’ho dirà, pregunta als seus avantpassats i t’ho mostraran.

I per què escriu l'escriptor? Per què així, d’ara en endavant, quedi una part del nostre càstig als escrits per als qui venen després de nosaltres...Pot ser ells mateixos temeran i dubtaran? "

Per tant, com mencionaven les cròniques, Daisa era el nom d'aquest afluent del Èufrates, al voltant del qual el poble havia fundat la ciutat de Urhai.



*N de T: l’ouragos (οὔραγος) era un tipus de formació militar grega, típica de l’època hel•lenística alexandrina.

Traduït per Ignius de Muntaner


Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre II- Els dos Profetes. La Vida d'Aristòtil. Llibre III.- Història de Col·lagen de Mègara   Ven 22 Juil 2011 - 0:11

Citation :


Capítol III


Tribu de Habram

De camí a Urhai, les cohorts de soldats i partidaris es barrejaven impulsats per la gran recerca i s’assemblaven el plomall incandescent d’un astre il•luminant l’horitzó perillosament.
Així, el filòsof, resignat i subjecte al pla de l’Altíssim, havia assumit els abillaments de profeta i va acceptar el càrrec.
En quant al seu nebot i al seu criat, van convertir-se en els seus guardaespatlles.

A les vessants àrides del Taurus, advertits de l’arribada d’Aristòtil, el poble d’Urhaï, en barques florides, havia anat a recollir-lo, així que va acabat el seu viatge navegant sobre les ones maragdes del Daisa.
La turbulència caòtica del riu va sacsejar-los tant que Calístenes no va veure les ribes acolorides ni els senyals de benvinguda dels habitants a les afores de la ciutat, sinó a la part interior del casc ferint-se amb les ungles.

Passejant per la fortalesa, em sorprengué de veure com a les grans piscines, en les quals els sacerdots, com a mínim perversos, oficiaven l’enfonsar el cap dels seus germans dins l’aigua, els condemnats s’aglutinaven, plens d’alegria, podeu creure-ho?
El més estrany fou veure a Aristòtil presentar-se humilment per a suportar la mateixa tortura. Primerament vaig creure que ho va fer per refrescar-se, ja que la calor i la humitat eren intensos, però fou una bogeria.

El sacerdot, commogut fins a les llàgrimes, s’adreçà a Déu com si fos la primera vegada:


"Déu Totpoderós accepteu el Vostre fill que ha pres la decisió de deixar el destí de la vida animal i que està d'acord, lliurement, en renéixer amb l’Altíssim."

La cronologia del que va passar després no està clar, però sabem que els enormes peixos de l'estany van envoltar els dos homes, enfonsant-los, canviant de direcció, fent-los saltar en un gran caos, i totes les persones van caure de genolls, ja que eren les carpes sagrades.

Més tard, se'ns va ensenyar que, nascudes d'un miracle que van fer brollar la font viva Callirhoe de la conca, havien salvat el seu avantpassat Habram quan Nemorod l’havia tirat a un braser ardent des de dalt de la ciutadella i que des de les albors del temps romanien a l'aigua i eren considerades miraculoses.

I de sobte, els peixos, trencar la seva dansa caòtica, van formar un cercle perfecte, tan perfecte com la carrera de les estrelles al voltant del centre de la creació.
els descendents d’Habram i l’exèrcit de Macedònia va caure en els braços l'un de l'altre a la vista d'aquest prodigi, els soldats van cridar:


"Edessa", "Germans, estem vinculats"

Quan les efusivitats es van esvair, el gran sacerdot va dir "Compartirem amb vosaltres el nostre secret, perquè és allò pel qual els germans reconèixer"caminant cap a Harran, el gran savi de la tribu.

Al gran temple de Harran, el savi ancià de barba tupida semblava estar esperant els hostes. Tots els ulls brillaven dins els forats d’òrbita del vell quan va llançar la seva revelació.


Citation :
"En aquell temps immemorial, quan el poble de l'Altíssim va fugir de la ciutat original, Déu tingué pietat dels nostres avantpassats en la seva migració, oferint la pedra d’ Oane a la tribu Ananies Mhour. Però l'escriptura de la tauleta va ser convertida en quelcom estrany per a tots els ulls.
Per a aquells que van decidir seguir al sol en el seu curs, de manera que no s'oblidi del seu pacte amb ell, Déu va donar l’escut de l’aliança. Del disc de tres metalls, treballat en plata, bronze i or, la llegenda explica que només el missatger de Déu podrà descobrir la profecia inscrita al centre del disc, ja que l'or és tan pur que tot ésser humà queda cec en el intent de descobrir el text. "

El profeta es va eixugar el front amb discreció murmurant "Es diu que Homer era cec, hom ho dirà també d’Aristòtil?"


Després de passar molts dies en oració i festa, era el moment de reprendre la recerca. Estrets vincles es van establir entre Uraïtes i soldats. D'altra banda, molts reclutes es va comprometre a tornar aquí per gaudir del descans del guerrer.

Els condemnats de l’astre lunar van poder veure, aleshores, des de la seva posició geostacionària, l’amplia comitiva ininterrompuda d’humans, en la seva marxa per a descobrir la profecia.



Traduït al català per Ignius.
Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre II- Els dos Profetes. La Vida d'Aristòtil. Llibre III.- Història de Col·lagen de Mègara   Ven 22 Juil 2011 - 0:35

Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Contenu sponsorisé




MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre II- Els dos Profetes. La Vida d'Aristòtil. Llibre III.- Història de Col·lagen de Mègara   

Revenir en haut Aller en bas
 
El Llibre de les Virtuts. Llibre II- Els dos Profetes. La Vida d'Aristòtil. Llibre III.- Història de Col·lagen de Mègara
Voir le sujet précédent Voir le sujet suivant Revenir en haut 
Page 1 sur 1
 Sujets similaires
-
» INALCO
» Le Garage a Bitz
» technokit spry
» Don Juan de Marco
» Tengen Toppa Gurren Lagann

Permission de ce forum:Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Bibliothèque Aristotélicienne Universelle - Royaumes Renaissants :: Bibliothèque religieuse - La biblioteca religiosa :: Área lingüística hispanica :: Dogma català-
Sauter vers: