Bibliothèque Aristotélicienne Universelle - Royaumes Renaissants

Site de la Grande Bibliothèque Aristotélicienne - Royaumes Renaissants
 
AccueilAccueil  FAQFAQ  RechercherRechercher  S'enregistrerS'enregistrer  MembresMembres  GroupesGroupes  Connexion  RomeRome  

Partagez | 
 

 El Llibre de les Virtuts. Llibre I-El Mite Aristotèlic. La Fi dels Temps

Voir le sujet précédent Voir le sujet suivant Aller en bas 
AuteurMessage
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: El Llibre de les Virtuts. Llibre I-El Mite Aristotèlic. La Fi dels Temps   Sam 9 Juil 2011 - 21:28

Citation :




La Fi dels Temps
Capítol I - « El Somni »


1.- Jo, Ysupse d’Alexandria, piadós creient d’Egipte, us vaig a narrar la revelació que fou desvelada en somnis. Pot semblar estrany considerar un somni com una veritable premonició, però la lectura de les meves revelacions us mostrarà que no es tracta d’un somni comú. D’altra banda, agraeixo a l’Altíssim haver-me confiat la divina missió de transmetre al món Llur voluntat.

2.- El meu somni començà amb una dolça i blanca llum. Tenia la sensació de desvetllar-me i, com de matinada, emergir, poc a poc, del meu estat letàrgic. La llum m’aportava, conforme despertava la meva imaginació, un lot de matisos. Acabava de veure un grup d’ éssers humans amb grans ales d’au, coronats per un anell lluminós. Resplendien amb amor i dolçor. Les seves mirades eren plenes de bondat i tendresa.

3.- Tenia davant meu a tots els humans que, per la seva vida sagrada i virtuosa, havien accedit al status d’àngels. Set d’ells sobrepassaven als seus companys, degut a la sensació de benestar que jo sentia davant seu. Vaig reconèixer, sense dificultat, els set arcàngels beneïts per Déu: Jordi, patró de l’Amistat; Migaël, patró de l’Altruisme; Rafaëla, patrona de la Convicció; Gabriel, patró de la Temprança, Miquel, patró de la Justícia; Sylphaël, patró del Plaer; i Galadriela, patrona de la Conservació.

4.- Darrere seu, veia vasts paisatges tendres i delicats. Tot era bell i donava ganes de quedar-s’hi allà per a tota l’eternitat. Però aquell paisatge em semblava buit. Podia admirar als innumerables escollits, poblant el Paradís, al rostre dels quals s’hi exhibia la beatitud. Veient tanta felicitat en aquells qui havien viscut en la virtut, gaudia i esperava poder reunir-me amb ells.

5.- Aleshores vaig escoltar una veu dura i serena que em deia: “Aquests que veus aquí són els que van saber guanyar-se el Paradís, puix que van seguir la paraula que vaig confiar a Aristòtil i a Christós. Però has de saber que el futur no serà tan radiant per a tots”. Vaig comprendre que era Déu mateix qui m’enviava aquest missatge diví. Aleshores els àngels em van deixar sol, en comunió amb l’Altíssim. “Mira aqueix toll d’aigua que hi ha als teus peus”, em digué.

6.- Vaig veure aleshores un bell país. El calor dolç del Sol acaronava els arbres dels vergers, alimentava les espigues de blat, que s’aixecaven, orgulloses, cap al cel, i donava tot el seu amor a les verdures, que eren pròsperes. Més lluny, podia veure les vaques descansar plàcidament, acompanyades per les ovelles, tots vigilades pel seu pastor. L’agradable brisa donava la seva força al moliner, ja que feia girar les aspes del molí.

7.- El mar abastia als pescadors de molts peixos, per a què es poguessin alimentar, i desprenia olors rústics però agradables per als qui sabien valorar-los. Al cor d’aquesta vida agradable, una ciutat rodejada per muralles, estava plena d’activitat. Els artesans treballaven i els comerciants elogiaven les seves mercaderies als clients que anaven al mercat.

8.- Els nens jugaven, riolers, corrent pels carrers. De les tavernes s’escoltaven riures i sorolls de líquids vessant-se de les seves gerres de cervesa. Un petit grup va agrupar-se al voltant del carrer, que escoltava les seves preguntes i les hi responia. Les campanes començaren a sonar, i nombrosos habitants van sortir de les seves cases per anar a oir missa.

Traduït per Ignius
Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre I-El Mite Aristotèlic. La Fi dels Temps   Sam 9 Juil 2011 - 21:29

Citation :




La Fi dels Temps
Capítol II - « El Castell »



1.- I aleshores va començar l’horror.

[/b]2.-[/b] El cel es va enfosquir, carregant-se de núvols tenebrosos. Els tros van caure, ressonant per totes les cabanes. I la pluja va començar a caure. Un diluvi com fins mai vist aleshores! La borrasca formava remolins i el mar va embravir-se tan agitadament que vaig veure diversos pescadors desaparèixer sota les aigües. Tots miraven de buscar aixopluc, però la pluja no deixava de caure.

3.- Durant tres dies i tres nits, la pluja va destruir tots els esforços dels agricultors, que veien, impotents, com morien els seus cultius. Els carrers es van transformar en torrents. Tot el país es va afartar d’aigua. I el mar colpejava amb tota la seva fúria la ciutat, destruint ports, enfonsant els vaixells més grossos i abatin-se contra la costa.

4.- Després, el cel es va enfosquir encara més, fent desaparèixer tots els raigs del sol, i s’il•luminava, només, pels llamps dels trons que ressonaven en totes les cases, on la gent s’agrupava, plena de temor i por. La pluja es va fer cada cop més freda, fins que es va convertir en neu. La gelada va acabar per destruir totes les collits i el vent glacial fustigava les cases, on la gent, aterrida, patia, famolenca i assedegada, sense atrevir-se a dir una sola paraula.

5.- Aleshores la neu es va convertir en una calamarsada. Aquesta calamarsada tenia unes boles de calamarsa enormes i gruixudes, com pilotes de soule i dures com pedres. Van colpejar, amb tota la seva força les sòlides muralles i els edificis de pedra. Les teulades semblaven doblegar-se, però s’esforçaven per resistir. No hi va haver prou, per què nombroses cases es fan esfondrar sobre els desgraciats habitants, que van cridar amb xiscles esquinçadors, que es van perdre en el soroll del cataclisme.

6.- Però el calvari va semblar acabar-se quan la calamarsa va disminuir, i després va parar. Poc a poc, la gent va sortir de les seves modestes llars i molts d’ells, plens de temor, van dirigir-se al castell, amb la intenció de demanar respostes als seus dubtes. El capellà i el duc van dirigir-se a la multitud. Però el discurs del senyor temporal va ser interromput per l’enfonsament d’una torre, que el va esclafar sense remei.

7.- Efectivament, la terra va començar a tremolar. El poble electe s’havia situat sota la trajectòria vertical de l’enorme monument. La gent va posar-se a córrer amb la intenció de posar-se fora de perill, novament, als seus refugis. Els carrers s’obrien, les esquerdes van obrir-se, devorant amb les seves urpes de terra als desafortunats que s’agafaven al seu terrible parany. Les muralles, debilitades, també, per la calamarsa, van enfonsar-se oferint el seu sacrifici de morts.

8.- Tota la ciutat va esfondrar-se por a poc, deixant nombroses persones en el pànic. Només l’església havia sobreviscut als assalts dels elements desencadenats. Pel que semblava, el Sant Edifici va estar fora de perill dels elements enfollits. La terra va parar de tremolar i es feu la calma. Sense cap paraula, els sobrevivents van agrupar-se a la casa de l’Altíssim. El capellà es trobava allà. Recomanava el penediment de les faltes comeses. La seva inspiració era d’or, però a la seva veu se sentia l’angoixa, puix que les seves oracions no eren prou per a socórrer-los. Però tots escoltaven, no obstant això, la prèdica del capellà com mai ho havien fet abans.

Traduït per Ignius
Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre I-El Mite Aristotèlic. La Fi dels Temps   Sam 9 Juil 2011 - 21:30

Citation :




La Fi dels Temps
Capítol III - « L’Església »


1.- El vent va colpejar les parets de l’església, fent, així, estremir tota la seva estructura. El cel, tenebrós i gèlid, va cobrir-se d’amenaçadors núvols de proporcions hercúlies. Per tot arreu del Sant Edifici, el llamp esquinçava l’aire, seguit de prop pel seu còmplice, el tro, el rugit del qual ressonava als cors dels fidels.

2.- El capellà va exhortar-los a l’oració. Va recordar-los constantment que ells no havien de témer res si guardaven a l fons del seu ànim les paraules divines revelades pel profeta Aristòtil i per Christós el Messies. La puresa de llur fe l’empenyia a animar els oients a que fessin penitència pels seus pecats I repetia, constantment, que havia arribat el moment d’escoltar la confessió dels pecats. Però ningú no l’escoltava, puix que el terror tenia prioritat davant la raó, i tots miraven a través de les vidrieres de l’església.

3.- Mentrestant, la tercera calamitat va alçar-se sobre ells. El vent va redoblar la seva intensitat, convertint-se en borrasques i aquestes en tempestes. El cataclisme va arribar la seva exaltació extrema quan un tornat va envestir el Sant Edifici. Van trencar-se les vidrieres de l’església, omplint-ho tot del seu gèlid alè. Els cristalls de vidre tintat van recaure, com una pluja de fulles esmolades, sobre els desafortunats que s’hi trobaven a sota.

4.- El tornat va llençar els bancs contra les parets, mentre els esmicolava en mil trossos. Va empènyer els fidels, que van xocar els uns amb els altres. Va fer caure les estàtues des de les seves fornícules, fent que es rebentessin en petits trossets. Les portes pesants i imponents de l’església eren de varis segles antigues. Havien conegut l’angoixa del temps sense donar el menor símptoma de debilitat. Però el tornat les va desenganxar de les pollegueres com si fossin espigues de palla.

5.- El soroll de la tempesta cobria les exhortacions a la oració del capellà. Aquest les va interrompre quan va veure un nen petit al terra. Una biga enorme amenaçava amb esfondrar-se sobre seu. El capellà es va tirar sobre ell i el va empènyer fora de la trajectòria del monstre de fusta. Aquest sacrifici, desgraciadament, va resultar inútil, per què l’edifici sencer es va enfonsar sobre els seus habitants, d’entre els quals només uns pocs supervivents van aconseguir escapar.

6.- Aquests no van ser més afortunats, puix que finalment van tenir la desgràcia de ser testimonis de l’última calamitat. La ciutat no era més que un camp de ruïnes amb el terra esquerdat, el mar agitat sota un cel de tinta esquinçat pels llamps; els camps, les pastures i els vergers s’havien ofegat i uns pocs arbres es mantenien, més o menys, aixecats.

7.- Els supervivents van veure, aleshores, a aquests últims abrasar-se. Van cridar amb totes les forces que els quedaven. El vent, fins aleshores glacial, es va encendre com una verdadera foguera a cel obert. Els núvols es van enrogir, reflectint les flames que banyaven el país. Aquestes devoraven tot el que havia sobreviscut en una gegantina foguera. Les desafortunades persones que havien sobreviscut a les altres tres calamitats van cridar de dolor quan la foguera va engolir les seves carns, no deixant enrere més que els seus cossos.

Traduït per Ignius
Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre I-El Mite Aristotèlic. La Fi dels Temps   Sam 9 Juil 2011 - 21:30

Citation :




La Fi dels Temps
Capítol IV - « El Judici Diví »



1.- Vaig alçar la vista de l’aigua en la que totes aquelles imatges acabaven de desfilar davant dels meus ulls. La meva ànima tremolava mentre que els xiscles de patiment d’aquelles pobres víctimes ressonaven a les meves oïdes, encongint-me el cor. Plorava amb llàgrimes calentes, puix que era horrible la sort d’aquells desgraciats.
2.- Aleshores Déu, amb una veu dolça i tranquil•litzadora em va dir: “Veus, com pot acabar el món que tan ames? Serà destruït per l’aigua, la terra, l’aire i el foc. Però no temis si ets virtuós, puix que els virtuosos poden evitar aquest horrible final. Que no s’incomodin els virtuosos, per què jo no oblido aquells qui m’amen”. Vaig veure, en efecte, com els núvols desapareixien, els vents es calmaven i les flames morien. Però la terra no deixava de tremolar, ans que va seguir augmentant la intensitat.

3.- Aleshores, els homes i les dones que havien viscut aquelles atrocitats, que havia contemplat a l’aigua, van sortir volant del món. Eren innumerables, tots junts semblaven com una mar humana. A pesar del llarg temps passar a la terra, semblaven viure ara una segona jovenesa. Van muntar a un bell núvol que els dugué junt al Creador.

4.- Darrere seu, vaig poder veure de nou la Terra, aquella gegantina bola de matèria. La seva superfície va començar a esquerdar-se, i titàniques flamarades sortien de les esquerdes. Després, el món sencer es va cremar. Il•luminava a la resta de cossos celestes amb una potent llum vermella. Finalment, en una impressionant explosió, va finalitzar la missió que Déu li havia encomanat.

5.- Els homes es van col•locar, aleshores, al llarg d’un grup d’estels anomenat la Via Làctia. Es van col•locar en una filera que semblava ser inacabable. Alguns esperaven el Judici amb alegria, altres ploraven lamentant no haver sabut escoltar el missatge diví transmès per Aristòtil el Profeta i Christós el Messies. Els àngels esperaven pacientment els humans al Sol, mentre que els dimonis escopien amb odi als qui anaven a ser jutjats.

6.- I aleshores em va parlar Déu: “Veus tots aquests homes aquí units a l’espera del Judici? Els vaig crear per a que aspiressin a la Virtut, i vaig crear la Virtut per a què, si un d’ells la practicava, la resta l’imitessin”- vaig reconèixer en aquelles paraules els ensenyaments d’Aristòtil i Chirstós-. “Hi havia un motiu per a tot això, servir-me, honorar-me i estimar-me. Sóc la mà invisible que guia les vostres passes, però sempre hi ha corders que abandonen el ramat i s’obliden de la Meva paraula”.

7.- “ Vosaltres sereu jutjats un per un en morir, però això pot canviar. La Criatura sense Nom defensa que el fort ha de dominar el dèbil, i té lliure albir per a demostrar-ho. Si tornessis a apartar el teu amor de Mi, el que vas veure a l’aigua es farà realitat. Si oblideu el Meu amor o creieu que no us estimo, aquella serà la realitat. Si la Meva Paraula, revelada per Aristòtil i Christós deixa de ser escoltada, destruiré la Terra, per què l’amor no seria més la seva guia. Cuida que la Meva paraula no caigui als pous de l’oblit”.

8.- Per això us faig aquestes revelacions. La Virtut ha de guiar sempre les nostres passes, i és el nostre deure transmetre-la al proïsme. Aquesta és la Paraula de Déu. No us desvieu del camí, de l’aixopluc de Llur sàvia mà, per què aleshores Ell destruirà la Terra i tots serem jutjats!

Traduït per Ignius
Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre I-El Mite Aristotèlic. La Fi dels Temps   Sam 9 Juil 2011 - 21:31

Citation :




La Fi dels Temps
Capítol V - « Les preguntes »



1.- Però hi havia encara preguntes que no havien trobat resposta. Vaig demanar a Déu que m’obrís els ulls i Ell, en Llur gran misericòrdia, accedí.

2.- Vaig preguntar-li: “Quan serem jutjats? Quins seran els càstigs i les recompenses que tindrem?” A la qual cosa, Ell em respongué: “He decidit que ja que he fet dels humans els Meus Fill, els donaré el millor regal: he convertit tots els vostres esperits en ànimes, que us permetran guanyar el Paradís en cas que seguiu els ensenyaments d’Aristòtil i Christós, però que us enviaran al Infern si us desvieu del camí que han traçat. Esteu posats en dubte al llarg de la vostra vida. Cada pensament, cada paraula i cada acció influeixen en la Meva decisió final. Cada com que un de vosaltres mor, Jo decideixo el vostre destí etern. Depenent de si heu estat virtuosos o pecadors, aconseguireu el status dels escollits o dels condemnats”.

3.- Aleshores jo vaig preguntar-li: “Però, a què s’assemblaran els humans que accedeixin al Sol o a la Lluna? Ens convertirem en esperits purs? Què passarà amb els nostres cossos? De què estan fets els àngels i els dimonis?” Ell em respongué: “El cos no pot viure sense l’esperit, ni l’esperit sense el cos, puix que Jo he fet la vida amb la unió d’ambdós estats. Quan un humà accedeix al Paradís o al Infern, el cos que tenia al món e abandonat per nodrir la vida i se li entrega un nou cos a canvi. Aquest, en canvi, està fet a la imatge de l’esperit del humà: representa, ja sigui la seva bellesa o la seva lletjor. Els àngels són aquells qui, per la seva santedat, han obtingut un cos tan perfecte que em segueixen dins del Sol. Els dimonis són aquells qui han viscut en tant error, que el seu cos només està fet d’horror i brutalitat”.

4.- Vaig preguntar-li, de nou: “ El baptisme és el sagrament que consagra l’entrada d’un humà a la comunitat de fidels. Sense això, no és possible l’accés al Paradís. Però que passa als pobres nens quan la visa se’ls acaba abans de tenir la possibilitat de ser batejats?” Ell em respongué: “Us he fet escollits en el vostre naixement, doncs tendiu naturalment vers a Mi. Sóc els vostres pecats els que us allunyen de la Meva divina perfecció”.

5.- “ El baptisme permet a la virtut redimir el pecat, permet a l’amor vèncer la desídia. Un virtuós no batejat no veurà esborrades les seves faltes, per què Jo no vaig beneir-lo a la comunitat dels Meus fidels. Però no creguis que el fet d’estar batejat t’autoritza a pecar sense vergonya. Aquest sagrament només és el mitjà per a viure en la virtut. Però tots aquells que no hagin sigut batejats, ja siguin nens o adults, si absolutament mai van pecar, podran, igualment, accedir al Paradís”.

6.- Finalment vaig preguntar-li: “tindrà lloc, forçosament, la Fi dels Temps?” Ell em respongué: “No; Jo decidiré destruir el món si els humans s’abandonen tant al pecat que acabin donant la raó a la Criatura a la qual jo no vaig posar Nom. Heu de saber que el futur del món no depèn de res més que de la vostra virtut. Heu de respectar la paraula que he transmès a Aristòtil i a Chirstós, doncs si us comporten com els habitants d’Oanilònia, el vostre visi s’unirà a la sort del món que tant ameu”.

7.- Aleshores, déu em va dir que havia arribat el moment de tornar a casa; que el meu somni s’acabés i que em despertés. Complagut per haver après tant de Déu, vaig tornar al meu llit tovet, on em vaig despertar. Encara confós per aquestes revelacions, vaig llençar-me a posar per escrit el missatge de Déu.


Traduït per Ignius
Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre I-El Mite Aristotèlic. La Fi dels Temps   Ven 22 Juil 2011 - 0:38

Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
Contenu sponsorisé




MessageSujet: Re: El Llibre de les Virtuts. Llibre I-El Mite Aristotèlic. La Fi dels Temps   

Revenir en haut Aller en bas
 
El Llibre de les Virtuts. Llibre I-El Mite Aristotèlic. La Fi dels Temps
Voir le sujet précédent Voir le sujet suivant Revenir en haut 
Page 1 sur 1
 Sujets similaires
-
» INALCO
» le temps precis....
» Avis de marché - Marseille - crypte de l'abbaye Saint Victor - Lot 3 archéologie du bâti, lot 4 conservation-préventive décor
» pastilla au poulet
» bougie???????

Permission de ce forum:Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Bibliothèque Aristotélicienne Universelle - Royaumes Renaissants :: Bibliothèque religieuse - La biblioteca religiosa :: Área lingüística hispanica :: Dogma català-
Sauter vers: