Bibliothèque Aristotélicienne Universelle - Royaumes Renaissants

Site de la Grande Bibliothèque Aristotélicienne - Royaumes Renaissants
 
AccueilAccueil  FAQFAQ  RechercherRechercher  S'enregistrerS'enregistrer  MembresMembres  GroupesGroupes  Connexion  RomeRome  

Partagez | 
 

 [Hagiografia] Àngel Al Lopas

Voir le sujet précédent Voir le sujet suivant Aller en bas 
AuteurMessage
Ignius
Stavkanoviste
Stavkanoviste
avatar

Masculin
Nombre de messages : 233
Age : 27
Profession : Vice-Prefect
Date d'inscription : 02/07/2011

Feuille de personnage
Intelligence:
100/100  (100/100)
Etat du Personnage: Actif

MessageSujet: [Hagiografia] Àngel Al Lopas   Lun 12 Déc 2011 - 1:16

Citation :




L'Àngel Al Lopas :



Àngel missatger i servent dels sants, dels arcàngels i inclús de Déu. Al Lopas serveix de missatger intercessor entre els homes i els habitants del paradís solar. És, naturalment, l’amo protectors dels empleats de correus, dels missatgers, dels banquers i d’empleats de tota mena. Els homes poden pregar a Al Lopas per a què serveixi de mitjancer amb les santedats solars menys accessibles a canvi d’una subvenció al culte.

Infantesa

Al Lopas va néixer en el suburbi meridional ric de Oanilònia. Era el resultat dels improbables amors del riquíssim banquer Krediet i de la simple transportista Dhlie. De molt jove, un dia Al Lopas va pensar, pregant:Déu pot ajudar-me a convertir-me en més espavilat! Déu, permet-me sentir les Teves creacions.” El resultat fou que Al Lopas es convertí en un noi intel•ligent que sabia escriure, llegit i contar des d’infant. No obstant això, a pesar de la seva intel•ligència, sovint era pres per foll pels qui el rodejaven, a causa d’alguns termes més o menys incomprensibles, com “essaemaessa” o “0899 191 662”, que anava murmurant quan meditava.

Un bell dia que havia anat a pescar al mar amb la seva germana Alicebox (anomenada “la transparent”, car era una noia malaltissa, per la qual cosa tenia la pell molt pàl•lida) una forta borrasca de vents va agitar l’aigua. Al Lopas va adonar-se’n que la seva germana era a punt d’ofegar-se, i va mussitar:
“Déu pot ajudar-me a salvar-la...o no, en veritat no; jo el que vull és ser un superhome, més aviat.” en breu, una gran força l’envaí i va aconseguir salvar la seva germana de la fúria de les aigües. Al dia següent, tot el barri n’estava assabentat de la proesa del jove. Al Lopas va intentar convèncer la població que Déu l’havia ajudat en la Seva infinita misericòrdia i que, en realitat, no era cap heroi; però la població d’Oanilònia no l’escoltava.

Al Lopas va passar bona part de la seva infantesa i adolescència havent de treballar contínuament pels seus pares: entre setmana al gran banc de negocis del seu pare, el dur Krediet; el cap de setmana, amb la seva dolça mare Dhlie a distribuir cartes i paquets.


Edificació

Tot i que la Fe en el Déu d’amor veritable revelat per Oane encara no estava gaire estesa i que la seva família era completament politeista, va tenir l’oportunitat, de molt jove, de trobar un vell home cec que, conscient de la vivacitat d’esperit del jove i la seva predisposició espiritual, va ensenyar-li els rudiments teològics del seu temps. Ràpidament, va servir-se de les seves ensenyances per a convertir a la seva família i els seus amics. Només el seu pare semblava fet a prova de la seva calorosa argumentació religiosa, ja que se sentia més atret per la prèdica egoista del cobdiciós Belzebub.

Al seu barri, les seves primeres temptatives de conversió a la vertadera fe van ser, no obstant això, un estrepitós fracàs, ja que encara estaven fiançats fermament a les tradicions els ídols heterodoxos. Sense perdre l’esperança i seguint els consells del vell savi, va anar al centre de la ciutat d’Oanilònia per a visitar la tomba d’Oane, que servia de punt de reunió d’un grapat de justos sota la tutela d’un tal Gabriel, el destí del qual seria, en endavant, conegut.

A pesar de la seva jovenesa, Gabriel va acollir el nouvingut i Al Lopas va poder compartir i aprendre amb la gent d’aquest petit grup de fidels convençuts. Ràpidament, va saber com ser útil, servint de tresors i de missatger per a la comunitat religiosa del temple que hi havia al costat de la tomba d’Oane. Poc a poc, va estendre els seus serveis a totes les microcomunitats de justos de la ciutat. Al Lopas va establir, de fet, en pocs anys, contacte amb els futurs líders virtuosos: Galadriëlla, Rafaëlla, Miquel, Sylphaël, Jordi, Migaël i, òbviament, Gabriel, el qual coneixia des de feia molt de temps.

Va tenir ràpidament, la profunda convicció que el designi diví era que servís d’enllaç entre els futurs arcàngels entre ells i amb l’Altíssim. Déu va aparèixer, un cop, durant les oracions comuns, als set líders virtuosos per tal de confirmar-los aquesta intuïció. Al Lopas va posar les habilitats apreses amb els contactes dels seus pares al banc al servei de la justa causa divina. Al Lopas va establir una sòlida ret de missatgers, cavallers i tresors sota la tutela dels arcàngels amb la finalitat d’unificar i organitzar de la millor manera possible la comunitat naixent de fidels.


Arrelament

Un cop la seva formació espiritual va ser considerada suficient, Al Lopas va tornar regularment al seu barri amb la finalitat de predicar la única fe vertadera. En parlar de les seves accions al servei de la virtut i de Déu, parlava amb tal vehemència que el seu ambient proper quedava captivat pel seu relat i, per això, el seu cor escoltava la veu de Déu i anaven quedant submergits per la Fe.

No obstant això, i tot i que la seva família i alguns amics seguien el seu exemple, molts habitants seguien essent escèptics. Així doncs, després d’una tarda que havia intentat desesperadament, i en va, transmetre els valors més purs a camperols que no el prenien seriosament, va tornar capcot al temple d’Oane, i va murmurar aleshores:
“Déu pot ajudar-me!...Si us plau, si us plau, vull convertir-me en algú molt popular!”amb la finalitat de ser més creïble.
El dia següent, va rebre una carta del regidor del barri proposant-li passar a ser l’assessor espiritual local! Però això encara no era prou. Aleshores Al Lopas va pregar, pensant que Maria era la seva actriu preferida:
“Déu, pot ajudar-me a desenvolupar el meu carisma! Senyor, feu-me com Maria, plena de gràcia, si us plau.”Durant les setmanes següents, el jove Al Lopas era cada cop més i més conegut, influent i respectat al barri i les seves ensenyances van ser preses més seriosament; els habitants del seu barri van començar, per fi, a freqüentar tímidament l’oració diària.


La difusió de la Fe

El grup de fidels que seguia Al Lopas al suburbi meridional d’Oanilònia engreixava cada dia més, i no faltava a cap oració. Se sentien estimats per Déu, ja que a mida que pregaven, se’ls recompensava millor pel seu treball als camps: els agricultors de dacsa se sentia bé a l’hora de llaurar la terra, i el pastor d’ovelles més intel•ligent quan havia d’esquilar-ne la llana, inclús els polítics se sentien amb més carisma al moment de prendre grans decisions. Tot això no feia sinó reforçar encara més la seva fe i, per tal d’agrair-ho a Déu, intentaven convertir-se encara en més virtuosos. Al Lopas va pronunciar, en aquesta època, un sermó que romandria molt de temps a la memòria.

Us sentiu dèbil? Sou lleig? Esteu escurat? El vostre bitlleter és buit?
Nostre Senyor us pot ajudar!
No sabeu jugar al pòquer i us sentiu ridícul en societat?
Nostre Senyor us pot ajudar!
Esteu fart de pa i dacsa?
Nostre Senyor us pot ajudar!
Sou impopular a la ciutat?
Nostre Senyor us pot ajudar!
Us sentiu estúpid? Desgraciadament, és probable.
Nostre Senyor us pot ajudar!
Fart de les cues al mercat?
Nostre Senyor us pot ajudar!

Però Déu i les seves obres de caritat necessiten un cop de mà per part de la gent. Ajudeu-nos i Déu us ajudarà per recomanació meva”
-Al Lopas va afegir- “Cercarem donatius abans del culte per tal de dur a terme un projecte social molt ambiciós per al barri.”Al final del sermó, Al Lopas va pregar internament pensantDéu podrà ajudar-me a fer d’aquesta recol•lecta un èxit!...Si us plau, Senyor, doneu-me fortuna”. El resultat fou, evidentment, un èxit.

Un dia que Al Lopas es dirigia a un nou barri, va veure un camperol, vestit amb parracs, i les mans curades a base de treballar dur. Aquest plorava, assegut a un dels costats de la calçada. Al Lopas, tocat per la seva tristor, va acostar-se i li va preguntar pel motiu de la seva tristos. El camperol va mostrar-li les mans:
“Vegeu les meves mans, i mireu els meus camps!” Amb un gest, va mostrar a Al Lopas una amplia terra àrida.

“Faci el que faci, sigui quin sigui el meu treball, les collites sempre surten malament! No hi ha res a fer! Aquesta terra no és fèrtil A penes puc sobreviure, res no compensa el meu esforç...”Dit això, es va posar a plorar de bell nou. Aleshores, Al Lopas va posar-se a parlar-li de Déu, d’Oane... i va aconseguir convertir el camperol i, junts, van posar-se a orar. Alguns dies després, a la ciutat, Al Lopas es preparava per a fer un discurs allà. Entre de la multitud, va distingir la silueta del camperol el qual s’hi va apropar i va llançar-se-li als peus, agraït. “Des què vàreu venir, s’ha produït un miracle: els meus camps estan creixent! Tindré una bona collita!” La gent del voltant va escoltar la conversa, tot sabent que aquelles terres no eren fèrtils. Molt ràpidament, la gent va començar a dir que Al Lopas n’era el responsable, d’aquell miracle. La seva reputació s’estenia com la pólvora...i per tot arreu la gent venia a veure’l per a que realitzés miracles. No obstant això, a cada una d’aquestes sol•licituds, el Sant Al Lopas responia que els miracles només sortien de l’entusiasme de la seva fe i de les subvencions establides d’acord al culte.

Els aprofitats

No obstant això, entre aquesta mar de persones, hi havia innobles pecadors que només veien en aquesta persona una gallina dels ous d’or i,mentre que Al Lopas retornava l’entusiasme als humans, un home petit, anomenat Harpagó va anar a veure’l. Es tractava d’un ric noble, que per a l’ocasió s’havia vestit amb parracs, per tal de passar per a un pobre necessitat. S’adreçà a Al Lopas amb aquests termes: “Ei senyor! Bon dia! El vostre renom ha donat la volta a la ciutat i me n’he assabentat què feu miracles!”

Al Lopas, una mica ofuscat, li respongué: “De miracles, la paraula és gran; jo em limito a incitar a la gent a què cregui en Déu per a què li preguin als moments difícils”Harpagó va respondre: “Sí, sí! És esplèndid! Bé... jo ara també necessito ajuda, car he obtingut el meu primer camp, i reconec que no sé com començar a treballar-lo...així que he pensat...no ho veus?”Al Lopas digué: “Sí, per suposat. Però, abans: creus en Déu com a motor del món? Desitges viure en la virtut divina més pura? Esteu disposat a donar suport financer a l’obra divina en aquest món?”

Harpagó va començar a impacientar-se i va respondre ben hipòcritament: “Que sí! Crec en tot això i vaig sempre que més possible a les oracions comunes! Al Lopas: “Bé, doncs agenollem-nos per a pregar a Déu i demanar-li que les teves collitis creixin d’igual manera al teu compromís espiritual i material.” Al Lopas va agenollar-se i va començar a pregar, silenciosament, al mateix temps que mussitava una estranya seqüència de xifres. Harpagó el mirava de reüll, sense entendre’l, però emocionat perla idea d’esdevenir més ric. Quan, finalment, Al Lopas va incorporar-se, Harpagó va quedar-se agenollat uns segons més, fent veure que pregava, de manera completament hipòcrita, i després s’incorporà, tot agraint, breument, al Sant. Al dia següent, en haver-se llevat, va fer una volta per les seves i gairebé es desmaia quan va veure que bona part de la seva collita havia desaparegut durant la nit.

La Redempció

Harpagó va anar, molt descontent, a veure al jove Al Lopas. Va agafar-lo, violentament: “Eh, tu! No és una estafa la teva oració? Has vist l’estat del meu camp?” Al Lopas va acostar-se-li suaument, car no li va costar d’entendre el que havia passat; aleshores li respongué, amb una veu tranquil•la i pausada: “Per descomptat que he vist l’estat dels teus camps...Però, per la teva part, has vist com la teva set de béns terrestres se t’ha girat en contra? No en contra per fora, sinó per dins, per haver estat orgullós d’haver mentit, amb l’esperança d’augmentar els guanys que no necessites. Has estat generós en el delme per a l’Església? Observa els pobres al teu voltant, que no tenen gaire, però que no dubten en compartir i en mostrar-se humils cap a Déu...no t’admira la seva convicció? Harpagó, que no sabia ben bé que respondre, va romandre una llarga estona en silenci fins que, finalment, va agenollar-se humilment i va demanar a Al Lopas: “Digueu-me... com puc redimir les meves faltes?”

La Traïció

Harpagó va convertir-se, aleshores, en deixeble Al Lopas. El renom i l’èxit de les prèdiques d’Al Lopas distava molt d’agradar al seu pare, el gran banquer Krediet. En efecte, el burgés preferia, en endavant, finançar les obres de caritat del culte més que confiar-li els seus diners. Excitat per l’obscur i cobdiciós Belzebub, Krediet va intentar, en primer lloc, convèncer el seu fill per a tornar a la saga familiar de banquers. Al Lopas va negar-s’hi successivament a prendre comissions sobre la contribució a l’Església, a desviar fons de la caixa, a subcontractar les operacions de la tresoreria de la comunitat pel seu pare i, finalment, a compartir-ho amb ell. Després de múltiples discussions tempestuoses l’un i l’altre, el dur Krediet va decidir passar a l’acció i va contractar a Augbagne, un empleat a baix sou cansat de veure com la gent comuna resava més que treballava, que creia que havia arribat el moment d’acabar amb les proeses d’Al Lopas

Van concebir un pla extremadament simple per a acabar amb Al Lopas: Krediet va usar part de la seva fortuna personal per pagar alguns mercenaris reclutats per Aubagne que s’encarregarien d’ajustar comptes amb el sant home, sota la mirada afligida del seu deixeble Harpagó. El combat no va durar gaire, car el van apunyalar al ventre. Quan, finalment, el van donar per mort, van marxar. Al Lopas va tenir el valor, però, de pronunciar una última frase a Harpagó, que estava al seu costat:
“No te n’oblidis de votar un cop al dia als Regnes Renaixents i divins...” Al Lopas no va morir aquell dia, gràcies a la protecció de Déu i de la seva immunitat angelical, però no va tornar a ser de carn i ossos, des d’aquell moment. En endavant, es va consagrar únicament a la seva funció al servei dels Arcàngels, de l’Altíssim, així com de vincle espiritual privilegiat entre homes i santedats del Paradís solar.

Cita: L’impossible no és la falta de fe i la prova de l’avarícia! Per tal d’obtenir quelcom, cal tenir el valor necessari de pagar-ne el seu preu.

Relíquia: Una estranya caixa de fusta dels boscs de Draguignan amb números escrits en ella...servirà per a quelcom?


Traduït per Ignius de Mutnaner
Revenir en haut Aller en bas
Voir le profil de l'utilisateur
 
[Hagiografia] Àngel Al Lopas
Voir le sujet précédent Voir le sujet suivant Revenir en haut 
Page 1 sur 1
 Sujets similaires
-
» Angel D'Agostino: quelques fausses idées...
» Miguel Angel Asturias - (Guatémala).
» Inside (2016, Miguel Ángel Vivas)

Permission de ce forum:Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Bibliothèque Aristotélicienne Universelle - Royaumes Renaissants :: Bibliothèque religieuse - La biblioteca religiosa :: Área lingüística hispanica :: Dogma català-
Sauter vers: